No esperes tenir cáncer amb 35 anys.
No esperes un trencament abrupte de la teva vida.
No esperes tornar a dependre de ta mare
No esperes que l’energia invertida en crèixer es
dil·lueixi. De cop.
No esperes haver d’esperar… l’inimaginable,
Un parèntesi a la teva vida
Que no esperes
I t’obliga..
No esperes que la quimio 'només sigui això'
No esperes les mirades externes
No esperes la bi-secció forçada de la teva imatge
No esperes inCORPOrar la construcció de la bellesa i dels cossos
No esperes gaudir l’anormalitat.
el temps liminal del càncer,
que t'obliga
No esperes que eixint d’un any d’esglais que s'esvaeixen
et sorprengui sentir-te sola, perduda i envellida.
Esperar l’inimaginable.
En el llindar del càncer,
que m'hi obliga,
descobreixo aliances amb la vida i en la mort.
que m'hi obliga,
descobreixo aliances amb la vida i en la mort.
 |
| *** Liminal- espais de no/temps, no/cos, de transicio, de pas... espai-temps suspès.. on tot i res és possible.
You don´t expect cancer at 35
you don´t expect a disruption in your life You don´t expect to depend on mum again. you don´t expect your growing energy to blur. Abruptly.
You don´t expect having to wait... for what's beyond imagination.
An unexpected digression in life
forces you
You don´t expect chemo to be 'just this'
you don´t expect the outer gazes
you don´t expect a forced bi-section of your image
you don´t expect to inCORPOrate the construction of beauty and bodies
You don´t expect to enjoy abnormality
The liminal times of cancer
forces you You don´t expect feeling lonely, lost and this aged while exiting a year of fading fears Waiting for the unthinkable.
In the cancer threshold,
which forces me
I discover alliances within life and in death
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada